Lykke-Peer és l’última gran obra de Hans Christian Andersen (1805-1875): la va escriure entre la primavera i l’estiu de 1870, en tornar d’un viatge de sis mesos per l’estranger, i l’editorial Reitzel la va publicar aquell mateix novembre. Andersen hi reprèn el tema d’Aladí, que sentia profundament lligat al seu destí i que havia tractat de maneres diverses als contes: la novel·la del geni escollit l’estrella del qual no para de pujar, explicada amb un realisme ple de colors vius.

És un llibre ric en trets autobiogràfics. L’amistat entre Peer, fill de pobres, i Fèlix, fill d’un ric comerciant, reflecteix la d’Andersen amb Edvard Collin, vista sota la llum gens idealitzada de la injustícia social. Les escenes de l’escola de ballet neixen dels seus anys al teatre, i el ménage del matrimoni Gabriel, explicat amb molt d’humor, és una reelaboració suavitzada del món sòrdid de Meisling a l’època dels seus estudis a Slagelse i Elsinor. A Peer, Andersen fa realitat els seus somnis teatrals: el triomf als escenaris on ell havia patit les derrotes més doloroses.

És la primera traducció al català de l’obra.